Caza a la espia
Direcció: Doug Liman
Guió: John-Henry Butterworth i Jez Butterworth
Música: John Powell
Intèrprets: Naomi Watts, Sean Penn, Ty Burrell, Tomas McCarthy, Brooke Smith, Bruce McGill, Sam Shepard
Durada: 106'
Com es fabrica una guerra
per Marga Gómez
Entre els mèrits del cinema USA, que els té i molts, s’ha de reconèixer la capacitat d’autocrítica i denúncia de la política i la societat americana. Aquesta capacitat, en el ben estès que no és un fet generalitzable, ens ha donat moltes hores de bon cinema, quasi sempre protagonitzat pels membres més progressistes de la indústria.
La guerra dels espies
La darrera d’aquestes cintes que ha arribat a les nostres pantalles és Caza a la espia, una voluntariosa obra dirigida amb correcció per Doug Liman (Mr i Mrs Smith). La pel·lícula explica, amb una detallisme propi d’algunes reconstruccions televisives, com es va anar teixint una teranyina de mentides per justificar una guerra que responia als interessos polítics i econòmics d’un president mediocre, George Bush: no hi havia armes de destrucció massiva i els propis serveis d’intel·ligència americans, així ho van evidenciar. La veritat es va amagar i qui s’atreví a denunciar-ho, en va patir les conseqüències
Un cas real
Caza a la espía està basada en el cas real, que tots hem pogut llegir a la premsa, del matrimoni format per l’exambaixador, Joe Wilson, i Valerie Plame, agent de la CIA. Els dos són experts en Orient Mitjà i en Àfrica i coneixen les trames terroristes. La denúncia per part d’ell de la inexistència d’armament nuclear a l’Irak fa que, contravenint tots els reglaments, alts càrrecs de la Casa Blanca, filtrin a la premsa el nom i la feina de Valerie. Els llibres que van escriure tots dos, són la base d’aquesta pel·lícula, magníficament interpretada per Naomi Wats i Sean Penn.